Dones treballadores
Anna Gironella.
El dia 8 de març se celebra el Dia de la Dona Treballadora, per reivindicar els drets de les dones en tots els àmbits, no només el laboral, i denunciar el sexisme. Documents i imatges de l’Arxiu Municipal de Girona i el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge evidencien els múltiples i diversos treballs que han realitzat les dones al llarg dels segles.
El treball a la llar
El treball a la llar implica totes aquelles tasques vinculades a la cura de les persones i l’espai domèstic. Tradicionalment aquestes feines han estat assignades a les dones, fossin de la família o fossin serventes, treballadores o, en alguns casos, esclaves.
Dins les cases populars les gironines dedicaven gran part de les seves jornades a les tasques d’atenció de la llar i la família, és a dir a activitats relacionades amb el manteniment de la vida: procurar aliment, vestit, llit i confort als membres de la família. Elles anaven a buscar l’aigua i a comprar al mercat; mantenien el foc de les llars; cuinaven, feien el pa i el duien a coure al forn; sargien els vestits; anaven al riu o al safareig, i un llarg etcètera. Les feines es repartien entre grans i petites. Les dones també tenien cura dels infants de la família -i la seva primera educació, els malalts i la gent gran; és a dir dels membres de la família que no es podien valer per sí mateixos.
Aquestes feines, dins les classes treballadores, es compaginaven amb el negoci o treball familiar: en els masos les dones també s’ocupaven de les feines del camp i de la cura de les bèsties; a la ciutat treballaven activament en obradors, tallers artesanals, botigues i fàbriques.
La majoria d’aquestes tasques relatives a la cura de llar, en famílies més benestants eren encarregades a serventes. Moltes d’elles vivien a la casa on treballaven: s’ocupaven de la cuina, de la neteja, etc. També les dides, que alletaven els nadons, i les mainaderes, que cuidaven i educaven els infants, vivien amb la família que les contractava.
El treball a la fàbrica
Els efectes de la industrialització a Girona es notaren poc a nivell demogràfic, si bé en transformaren notablement la seva fesomia. Obrers i obreres es concentraven especialment al Mercadal o a Pedret, vora les fàbriques on treballaven, i vivien en cases humils i degradades. No obstant, els padrons municipals són bastant vagues a l’hora d’identificar la població obrera i, especialment, de resseguir la presència femenina en aquesta, atesa també la imprecisió a l’hora de designar les ocupacions de les dones.
Les tèxtils, seguides de les fàbriques de paper continu, van ser les principals indústries de la ciutat i les que van ocupar més mà d’obra femenina: tant les fàbriques de l’Hospici, creades a final del segle XVIII, com la de Santa Eugènia -posteriorment La Marfà, documentada el 1819, i les que més tard s’anaren instal·lant al Mercadal, com la Planas (1823) i can Barrau (1844). Aquestes es dedicaren principalment a la fabricació de filats i teixits. I a començament del segle XX la Grober (1889) ja ocupava vora 1.100 persones, de les quals 929 eren dones.
Les condicions de treball dels obrers i obreres del segle XIX i primeres dècades del XX no eren en absolut dignes, ni els seus salaris suficients per assegurar-los un mínim benestar més enllà de la supervivència. Les jornades eren d’entre 12 i 13 hores i la jornada de 8 hores no s’establí fins el 1919, però no es limitaren les hores extraordinàries. En el cas de les dones i els infants, cobraven uns salaris molt més baixos que els homes i alguns propietaris els preferien perquè els consideraven més dòcils. Per aquest motiu dones i infants eren la mà d’obra majoritària en moltes indústries del segle XIX. En el cas del treball femení, la premsa gironina l’any 1911 es feu ressò de les traves dels propietaris de les fàbriques a la proposta de llei de suspendre el treball nocturn de les dones en fàbriques.
L’exercici de la prostitució
Des del segle XIV fins al segle XX els bordells van concentrar-se en diversos emplaçament successius: el burg de Santa Eulàli, els carrers de Sant Josep i de Mora, a prop del portal d’en Vila, els entorns del barri de Sant Pere i els carrers del Pou Rodó i de la Rosa. Aquests desplaçaments, sovint forçats per les autoritats, responien a la voluntat de regular o prohibir –segons l’època- l’exercici de la prostitució, ja fos per motius d’ordre social o per qüestions de salut pública.
Així, es van voler limitar i fixar els llocs on s’exercia la prostitució, ordenant que les prostitutes haguessin de treballar en bordells i no en hostal. També es prenien mesures per impedir que fossin explotades per alcavots i proxenetes o que treballessin contra la seva voluntat i per evitar que les prostitutes, fembres públiques, vils o deshonestes, tinguessin contacte i corrompessin les dones honestes.
Al segle XIX, per contenir la propagació de la sífilis i altres malalties venèries, es van dictar noves disposicions. El 1854 les Prevenciones concernientes a la prostitución de l’Ajuntament de Girona van resultar bastant avançades per la seva època: els propietaris i propietàries havien de declarar les treballadores que hi havia al seu local, les quals havien de rebre revisions mèdiques periòdiques.
Imatge 1: Dones i nenes treballant a la secció de debanament de la fàbrica Grober, 1925 ca. Autoria: Josep Thomas Bigas (Col·lecció L'Abans de Girona).
Imatge 2: Dona banyant el seu fill, 1926. Autoria: Alberto Maroto Miró (Fons Alberto Maroto Miró).
Imatge 3: Sol·licitud de Coloma Clopés i Sastre d’una plaça com a llevadora municipal, 1918. Fons Ajuntament de Girona, Dossiers d’oficis.
Imatge 4: Retrat d’un grup de bugaderes a l’Onyar, 1900. Autoria: Fotografia Unal (Fons Fotografia Unal)
Imatge 5: Mainaderes a la Rambla de la Llibertat, 1913. Autoria desconeguda. (Col·lecció Ajuntament de Girona)
Imatge 6: Sortida de treballadors i treballadores de la fàbrica Grober, 1911 ca. Autoria: Fototípia Thomas, ed. (Col·lecció Josep Bronsoms Nadal).
Imatge 7: Permís de treball per a Maria Nogué Brutau, menor d’edat, 1927. Fons Ajuntament de Girona, Junta de Reformes Socials.
Imatge 8: Dones treballant a la fàbrica de paper continu La Aurora, 1900-1925. Autoria: Josep M. Reitg Martí (Fons Josep M. Reitg Martí)
Imatge 9: «Prevenciones» o reglament sobre l’exercici de la prostitució a la ciutat, 1854. Fons Ajuntament de Girona, Estats sanitaris
Més informació a: J. Boadas, A. Gironella, Autobiografia de Girona. Ajuntament de Girona – Editorial Efadós, 2020.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada